A través de la sessió didàctica feta a la classe de noves tecnologies, he pogut prendre constància de l’ importància que té el vídeo dins l’escola. En el temps que jo vaig estar com alumne cursant tant educació primària, com secundària i batxillerat, vaig tractar amb el vídeo ben poc, concretament només com a eina lúdica, és a dir, en els dies de pluja per a tal de no sortir al pati. La veritat és que era una alternativa molt bona i entretinguda, però no ha estat fins aquest any a la universitat, que he començat a veure el vídeo com una eina que afavoria l’aprenentatge i que el reforçava. El vídeo ens permet fer constància i palesa de molts conceptes i continguts de forma molt més entenedora i senzilla, amb tan sols uns minuts un vídeo és capaç de sintetitzar de forma clarificadora el que a nosaltres ens podria contestar molt més.
Així doncs, el vídeo a part d’aquesta té d’altres aplicacions molt útils dins el camp educatiu.
L’esmenta’t, és el
VÍDEO-LLIÇÓ, un vídeo que explica uns continguts, per tant la seva pedagogia és DURANT el visionat, s’aprèn durant el transcurs del vídeo. Aquest es pot treballar individualment . Aquest ens permet fer constància de mols conceptes i continguts de forma molt més entenedora i alhora lúdica.
El -VÍDEO-MOTIVADOR, n’és un altre, aquest no ens explica re, però “et toca” emocionalment, te un missatge amagat. L’aprenentatge és produeix amb activitats POSTERIORS al visionat, si amaga un missatge, com per exemple amb els típic anuncis per prevenir accidents de tràfic.
I per acabar, un dels usos del vídeo més freqüent el VIDEO-PROCÉS, aquest consisteix en què els alumnes apareguin creant el propi vídeo. En aquest l’aprenentatge es produeix durant el propi procés de creació del vídeo.
dilluns, 15 de desembre del 2008
divendres, 12 de desembre del 2008
Noticia preocupant
Tot seguit deixo una noticia realment preocupant sobre l'ús de les noves tecnologies a l'aula (TIC).
Com a futurs mestres, tot està en les nostres mans perquè tot això no segueixi passant!!
Los directores de las escuelas catalanas son los menos preocupados por la implantación de las tecnologías
Los centros concertados disponen de un ordenador por cada 17 alumnos, y los públicos, de uno por cada nueve
Barcelona. - Sólo el 11 por ciento de directores de Secundaria encuestados considera importante la implantación de los ordenadores en las aulas, por lo que Catalunya es la región que menos importancia da a las TIC, según el último Informe SITES de la Internacional Association for the Evaluation for the Education Achievement (IAE), que analiza el sistema educativo de 22 regiones del mundo.
La mayoría de directores de escuela considera importante la tecnología para fomentar la motivación de sus estudiantes, mientras que un 11,6 por ciento cree que son "bastante" o "muy" necesarias para la preparación de cara al mundo laboral.Los alumnos de las escuelas concertadas tienen un ordenador por cada 17,5 estudiantes frente a los 8,8 por máquina que se da en los centros públicos.De mediana, en Catalunya se agrupan 13,5 alumnos por ordenador, aunque en la mayoría de los casos esta cifra oscila entre 5 y 15 estudiantes por máquina. Con esto, Catalunya es décima en el ranking de las 22 regiones analizadas, por delante de países como Francia, Italia y Japón.Por materias, el 17,9 por ciento de los profesores de Ciencias y el 13,6 por ciento de los de Matemáticas -asignaturas que valora el SITES- emplean semanalmente las nuevas tecnologías en las aulas. Se trata, mayoritariamente, de usos pedagógicos. Según el informe, los estudiantes usan las nuevas tecnologías para buscar información en la red y presentar sus trabajos, a pesar de que el conocimiento menos extendido entre los maestros es el de elaborar presentaciones con animación.El 65 por ciento de profesores encuestados considera que la falta de tiempo es el factor más acusado por el que dejan de usar las tecnologías. "El modelo de una hora de clase por asignatura no favorece", explicó hoy el director del Consejo Superior de Evaluación de Catalunya, Joaquim Prats.Sin embargo, entre el 37 y el 47 por ciento de profesores admite que no usa las tecnologías por la falta de recursos en el centro y porque los alumnos no tienen acceso a Internet fuera de la escuela.Menos del 30 por ciento del profesorado catalán ha realizado formación en las nuevas tecnologías. Sin embargo, casi al 70 por ciento le gustaría formarse para integrar las tecnologías a la enseñanza.Un ejemplo de la implantación tecnológica en las aulas es el centro de Infantil, Primaria y Secundaria Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia (Barcelona), que hoy recibe uno de los Premis Catalunya Educació 2008. Esta escuela ofrece a cada uno de sus alumnos un ordenador portátil a partir de quinto de Primaria, recursos audiovisuales en las aulas -como pizarras digitales- y talleres -como el de fotografía, animación, vídeo y robótica-.El conseller de Educación, Ernest Maragall, avanzó que en cinco años la experiencia del Jacint Verdaguer "será una una normalidad y no una excepción". "Hoy tiene una referencia excesivamente personalizada que se debe normalizar", afirmó sobre el centro
Com a futurs mestres, tot està en les nostres mans perquè tot això no segueixi passant!!
Los directores de las escuelas catalanas son los menos preocupados por la implantación de las tecnologías
Los centros concertados disponen de un ordenador por cada 17 alumnos, y los públicos, de uno por cada nueve
Barcelona. - Sólo el 11 por ciento de directores de Secundaria encuestados considera importante la implantación de los ordenadores en las aulas, por lo que Catalunya es la región que menos importancia da a las TIC, según el último Informe SITES de la Internacional Association for the Evaluation for the Education Achievement (IAE), que analiza el sistema educativo de 22 regiones del mundo.
La mayoría de directores de escuela considera importante la tecnología para fomentar la motivación de sus estudiantes, mientras que un 11,6 por ciento cree que son "bastante" o "muy" necesarias para la preparación de cara al mundo laboral.Los alumnos de las escuelas concertadas tienen un ordenador por cada 17,5 estudiantes frente a los 8,8 por máquina que se da en los centros públicos.De mediana, en Catalunya se agrupan 13,5 alumnos por ordenador, aunque en la mayoría de los casos esta cifra oscila entre 5 y 15 estudiantes por máquina. Con esto, Catalunya es décima en el ranking de las 22 regiones analizadas, por delante de países como Francia, Italia y Japón.Por materias, el 17,9 por ciento de los profesores de Ciencias y el 13,6 por ciento de los de Matemáticas -asignaturas que valora el SITES- emplean semanalmente las nuevas tecnologías en las aulas. Se trata, mayoritariamente, de usos pedagógicos. Según el informe, los estudiantes usan las nuevas tecnologías para buscar información en la red y presentar sus trabajos, a pesar de que el conocimiento menos extendido entre los maestros es el de elaborar presentaciones con animación.El 65 por ciento de profesores encuestados considera que la falta de tiempo es el factor más acusado por el que dejan de usar las tecnologías. "El modelo de una hora de clase por asignatura no favorece", explicó hoy el director del Consejo Superior de Evaluación de Catalunya, Joaquim Prats.Sin embargo, entre el 37 y el 47 por ciento de profesores admite que no usa las tecnologías por la falta de recursos en el centro y porque los alumnos no tienen acceso a Internet fuera de la escuela.Menos del 30 por ciento del profesorado catalán ha realizado formación en las nuevas tecnologías. Sin embargo, casi al 70 por ciento le gustaría formarse para integrar las tecnologías a la enseñanza.Un ejemplo de la implantación tecnológica en las aulas es el centro de Infantil, Primaria y Secundaria Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia (Barcelona), que hoy recibe uno de los Premis Catalunya Educació 2008. Esta escuela ofrece a cada uno de sus alumnos un ordenador portátil a partir de quinto de Primaria, recursos audiovisuales en las aulas -como pizarras digitales- y talleres -como el de fotografía, animación, vídeo y robótica-.El conseller de Educación, Ernest Maragall, avanzó que en cinco años la experiencia del Jacint Verdaguer "será una una normalidad y no una excepción". "Hoy tiene una referencia excesivamente personalizada que se debe normalizar", afirmó sobre el centro
dimarts, 9 de desembre del 2008
Ampliació. L'ordinador com a eina
L’ordinador, és una eina que avui en dia està molt a l’abast de tots els nens. Els infants sovint dominen aquesta eina però no perquè des de ben petits a l’escola se’ls hi hagi ensenyat sinó que sovint ho aprenen des de casa. Davant aquesta realitat, hem de saber la importància que pot tenir l’ordenador per a l’infant, aquest és una caixa plena d’eines que si l’infant en sap fer un bon ús en podrà treure molt profit. Aquest, permet gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.
L’ordenador, és una eina que ens permet estar en contacte d’una certa manera amb tot el que passa amb el món. És evident que no és el mateix viure una experiència amb primera persona que fer-ho a través del ordenador, però aquest si aproxima molt.
Des de l’escola hem d fer que aquesta eina sigui del tot corrent, però sobretot que en treguin tot el profit que té. Aquets, ens permet que els nostres alumnes aprenguin de forma lúdica i alhora segurament més constructiva. No és el mateix que un nen li donis una fitxa per relaciona alguns conceptes, que en canvi, ho faci mitjançant el JClic.
Una experiència molt propera és la que he tingut amb la meva germana petita que fa sisè de primària, sovint em proposa un canvi de “deures” ja que com ella diu, jo tinc la sort de poder-ho fer a ordenador i en canvi ella ho ha de fer tot a mà. Concretament recordo una activitat en la qual havia d’escriure un conte a ordenador, poques vegades l’he vist tant entusiasmada alhora de fer una feina. A més a més, l’havien d’entregar amb un suport USB i això encara la va motivar més per a fer-ho d’allò més bé.Així doncs, hem de saber extreure totes les possibilitats que aquesta gran caixa d’eines té i aprofitar-les per enriquir als nostres alumnes
L’ordenador, és una eina que ens permet estar en contacte d’una certa manera amb tot el que passa amb el món. És evident que no és el mateix viure una experiència amb primera persona que fer-ho a través del ordenador, però aquest si aproxima molt.
Des de l’escola hem d fer que aquesta eina sigui del tot corrent, però sobretot que en treguin tot el profit que té. Aquets, ens permet que els nostres alumnes aprenguin de forma lúdica i alhora segurament més constructiva. No és el mateix que un nen li donis una fitxa per relaciona alguns conceptes, que en canvi, ho faci mitjançant el JClic.
Una experiència molt propera és la que he tingut amb la meva germana petita que fa sisè de primària, sovint em proposa un canvi de “deures” ja que com ella diu, jo tinc la sort de poder-ho fer a ordenador i en canvi ella ho ha de fer tot a mà. Concretament recordo una activitat en la qual havia d’escriure un conte a ordenador, poques vegades l’he vist tant entusiasmada alhora de fer una feina. A més a més, l’havien d’entregar amb un suport USB i això encara la va motivar més per a fer-ho d’allò més bé.Així doncs, hem de saber extreure totes les possibilitats que aquesta gran caixa d’eines té i aprofitar-les per enriquir als nostres alumnes
dijous, 4 de desembre del 2008
Els anuncis, i el que ens amaguen
Avui ha estat una de les classes més interessants de totes. Varem començar amb la visualització d’un anunci corrent per a tots aparentment. Concretament amb l’anunci de la Coca-Cola. La veritat és que mai m’havia parat a pensar més enllà del que un anunci m’aportava. Simplement l’observava, i segurament inconscientment, alguna informació s’introduïa dins meu. Durant el seguit de la classe i després de visualitzar l’anunci diverses vegades, he pogut veure que els anuncis porten molta més informació amagada de la que realment pensem o creiem.
La primera o dues primeres vegades que vam visualitzat l’anunci no semblava portar cap informació més que la d’anunciar la Coca-cola. Les següents visualitzacions ens han fet veure que cada visionat aportava una nova informació. El més sorprenent era que les aportacions que aquest anunci ens feia, no eren per a tal de consumir més Coca-cola, sinó que entre les aportacions del diàleg dels personatges com aportacions de caràcter visuals molt profundes introduïen un tema social, el masclisme. Fins i tot, les primeres vegades, hem pensat que es tractava d’un anunci un xic feminista, si més no, un anunci on la dona no quedava en segon pla,és tractava d’una dona que buscava feina, i això ja significa un gran abans en la nostre societat. Després hem vist que darrera d’això s’amagava un total masclisme. Un noi, donava a entendre que era el seu pare qui havia escollit a la seva mare, que no era cosa dels dos, l’anunci donava a entendre que la dona sempre cuiava i tot de situacions entre amagades que mostraven aquest debat social tant interessat. Un debat que ha acabat sorgint a classe d’un anunci publicitari que en principi, no te re a veure amb la intenció que tenia l’anunci, la de promocionar el consum de Coca-cola. Des de que l’hem comentat ja no m'agrada tant aquest anunci i m'ha fet pensar; no tot és el que sembla sinó que ens hem de fixar en els anuncis perquè moltes vegades porten missatges que ningú sap veure. Seguidament deixo el link de l’anunci perquè us hi pogueu trencar el cap! Anunci Coca-cola
Blanca Jorba Riba
La primera o dues primeres vegades que vam visualitzat l’anunci no semblava portar cap informació més que la d’anunciar la Coca-cola. Les següents visualitzacions ens han fet veure que cada visionat aportava una nova informació. El més sorprenent era que les aportacions que aquest anunci ens feia, no eren per a tal de consumir més Coca-cola, sinó que entre les aportacions del diàleg dels personatges com aportacions de caràcter visuals molt profundes introduïen un tema social, el masclisme. Fins i tot, les primeres vegades, hem pensat que es tractava d’un anunci un xic feminista, si més no, un anunci on la dona no quedava en segon pla,és tractava d’una dona que buscava feina, i això ja significa un gran abans en la nostre societat. Després hem vist que darrera d’això s’amagava un total masclisme. Un noi, donava a entendre que era el seu pare qui havia escollit a la seva mare, que no era cosa dels dos, l’anunci donava a entendre que la dona sempre cuiava i tot de situacions entre amagades que mostraven aquest debat social tant interessat. Un debat que ha acabat sorgint a classe d’un anunci publicitari que en principi, no te re a veure amb la intenció que tenia l’anunci, la de promocionar el consum de Coca-cola. Des de que l’hem comentat ja no m'agrada tant aquest anunci i m'ha fet pensar; no tot és el que sembla sinó que ens hem de fixar en els anuncis perquè moltes vegades porten missatges que ningú sap veure. Seguidament deixo el link de l’anunci perquè us hi pogueu trencar el cap! Anunci Coca-cola
Blanca Jorba Riba
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)