A través de la sessió didàctica feta a la classe de noves tecnologies, he pogut prendre constància de l’ importància que té el vídeo dins l’escola. En el temps que jo vaig estar com alumne cursant tant educació primària, com secundària i batxillerat, vaig tractar amb el vídeo ben poc, concretament només com a eina lúdica, és a dir, en els dies de pluja per a tal de no sortir al pati. La veritat és que era una alternativa molt bona i entretinguda, però no ha estat fins aquest any a la universitat, que he començat a veure el vídeo com una eina que afavoria l’aprenentatge i que el reforçava. El vídeo ens permet fer constància i palesa de molts conceptes i continguts de forma molt més entenedora i senzilla, amb tan sols uns minuts un vídeo és capaç de sintetitzar de forma clarificadora el que a nosaltres ens podria contestar molt més.
Així doncs, el vídeo a part d’aquesta té d’altres aplicacions molt útils dins el camp educatiu.
L’esmenta’t, és el
VÍDEO-LLIÇÓ, un vídeo que explica uns continguts, per tant la seva pedagogia és DURANT el visionat, s’aprèn durant el transcurs del vídeo. Aquest es pot treballar individualment . Aquest ens permet fer constància de mols conceptes i continguts de forma molt més entenedora i alhora lúdica.
El -VÍDEO-MOTIVADOR, n’és un altre, aquest no ens explica re, però “et toca” emocionalment, te un missatge amagat. L’aprenentatge és produeix amb activitats POSTERIORS al visionat, si amaga un missatge, com per exemple amb els típic anuncis per prevenir accidents de tràfic.
I per acabar, un dels usos del vídeo més freqüent el VIDEO-PROCÉS, aquest consisteix en què els alumnes apareguin creant el propi vídeo. En aquest l’aprenentatge es produeix durant el propi procés de creació del vídeo.
dilluns, 15 de desembre del 2008
divendres, 12 de desembre del 2008
Noticia preocupant
Tot seguit deixo una noticia realment preocupant sobre l'ús de les noves tecnologies a l'aula (TIC).
Com a futurs mestres, tot està en les nostres mans perquè tot això no segueixi passant!!
Los directores de las escuelas catalanas son los menos preocupados por la implantación de las tecnologías
Los centros concertados disponen de un ordenador por cada 17 alumnos, y los públicos, de uno por cada nueve
Barcelona. - Sólo el 11 por ciento de directores de Secundaria encuestados considera importante la implantación de los ordenadores en las aulas, por lo que Catalunya es la región que menos importancia da a las TIC, según el último Informe SITES de la Internacional Association for the Evaluation for the Education Achievement (IAE), que analiza el sistema educativo de 22 regiones del mundo.
La mayoría de directores de escuela considera importante la tecnología para fomentar la motivación de sus estudiantes, mientras que un 11,6 por ciento cree que son "bastante" o "muy" necesarias para la preparación de cara al mundo laboral.Los alumnos de las escuelas concertadas tienen un ordenador por cada 17,5 estudiantes frente a los 8,8 por máquina que se da en los centros públicos.De mediana, en Catalunya se agrupan 13,5 alumnos por ordenador, aunque en la mayoría de los casos esta cifra oscila entre 5 y 15 estudiantes por máquina. Con esto, Catalunya es décima en el ranking de las 22 regiones analizadas, por delante de países como Francia, Italia y Japón.Por materias, el 17,9 por ciento de los profesores de Ciencias y el 13,6 por ciento de los de Matemáticas -asignaturas que valora el SITES- emplean semanalmente las nuevas tecnologías en las aulas. Se trata, mayoritariamente, de usos pedagógicos. Según el informe, los estudiantes usan las nuevas tecnologías para buscar información en la red y presentar sus trabajos, a pesar de que el conocimiento menos extendido entre los maestros es el de elaborar presentaciones con animación.El 65 por ciento de profesores encuestados considera que la falta de tiempo es el factor más acusado por el que dejan de usar las tecnologías. "El modelo de una hora de clase por asignatura no favorece", explicó hoy el director del Consejo Superior de Evaluación de Catalunya, Joaquim Prats.Sin embargo, entre el 37 y el 47 por ciento de profesores admite que no usa las tecnologías por la falta de recursos en el centro y porque los alumnos no tienen acceso a Internet fuera de la escuela.Menos del 30 por ciento del profesorado catalán ha realizado formación en las nuevas tecnologías. Sin embargo, casi al 70 por ciento le gustaría formarse para integrar las tecnologías a la enseñanza.Un ejemplo de la implantación tecnológica en las aulas es el centro de Infantil, Primaria y Secundaria Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia (Barcelona), que hoy recibe uno de los Premis Catalunya Educació 2008. Esta escuela ofrece a cada uno de sus alumnos un ordenador portátil a partir de quinto de Primaria, recursos audiovisuales en las aulas -como pizarras digitales- y talleres -como el de fotografía, animación, vídeo y robótica-.El conseller de Educación, Ernest Maragall, avanzó que en cinco años la experiencia del Jacint Verdaguer "será una una normalidad y no una excepción". "Hoy tiene una referencia excesivamente personalizada que se debe normalizar", afirmó sobre el centro
Com a futurs mestres, tot està en les nostres mans perquè tot això no segueixi passant!!
Los directores de las escuelas catalanas son los menos preocupados por la implantación de las tecnologías
Los centros concertados disponen de un ordenador por cada 17 alumnos, y los públicos, de uno por cada nueve
Barcelona. - Sólo el 11 por ciento de directores de Secundaria encuestados considera importante la implantación de los ordenadores en las aulas, por lo que Catalunya es la región que menos importancia da a las TIC, según el último Informe SITES de la Internacional Association for the Evaluation for the Education Achievement (IAE), que analiza el sistema educativo de 22 regiones del mundo.
La mayoría de directores de escuela considera importante la tecnología para fomentar la motivación de sus estudiantes, mientras que un 11,6 por ciento cree que son "bastante" o "muy" necesarias para la preparación de cara al mundo laboral.Los alumnos de las escuelas concertadas tienen un ordenador por cada 17,5 estudiantes frente a los 8,8 por máquina que se da en los centros públicos.De mediana, en Catalunya se agrupan 13,5 alumnos por ordenador, aunque en la mayoría de los casos esta cifra oscila entre 5 y 15 estudiantes por máquina. Con esto, Catalunya es décima en el ranking de las 22 regiones analizadas, por delante de países como Francia, Italia y Japón.Por materias, el 17,9 por ciento de los profesores de Ciencias y el 13,6 por ciento de los de Matemáticas -asignaturas que valora el SITES- emplean semanalmente las nuevas tecnologías en las aulas. Se trata, mayoritariamente, de usos pedagógicos. Según el informe, los estudiantes usan las nuevas tecnologías para buscar información en la red y presentar sus trabajos, a pesar de que el conocimiento menos extendido entre los maestros es el de elaborar presentaciones con animación.El 65 por ciento de profesores encuestados considera que la falta de tiempo es el factor más acusado por el que dejan de usar las tecnologías. "El modelo de una hora de clase por asignatura no favorece", explicó hoy el director del Consejo Superior de Evaluación de Catalunya, Joaquim Prats.Sin embargo, entre el 37 y el 47 por ciento de profesores admite que no usa las tecnologías por la falta de recursos en el centro y porque los alumnos no tienen acceso a Internet fuera de la escuela.Menos del 30 por ciento del profesorado catalán ha realizado formación en las nuevas tecnologías. Sin embargo, casi al 70 por ciento le gustaría formarse para integrar las tecnologías a la enseñanza.Un ejemplo de la implantación tecnológica en las aulas es el centro de Infantil, Primaria y Secundaria Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia (Barcelona), que hoy recibe uno de los Premis Catalunya Educació 2008. Esta escuela ofrece a cada uno de sus alumnos un ordenador portátil a partir de quinto de Primaria, recursos audiovisuales en las aulas -como pizarras digitales- y talleres -como el de fotografía, animación, vídeo y robótica-.El conseller de Educación, Ernest Maragall, avanzó que en cinco años la experiencia del Jacint Verdaguer "será una una normalidad y no una excepción". "Hoy tiene una referencia excesivamente personalizada que se debe normalizar", afirmó sobre el centro
dimarts, 9 de desembre del 2008
Ampliació. L'ordinador com a eina
L’ordinador, és una eina que avui en dia està molt a l’abast de tots els nens. Els infants sovint dominen aquesta eina però no perquè des de ben petits a l’escola se’ls hi hagi ensenyat sinó que sovint ho aprenen des de casa. Davant aquesta realitat, hem de saber la importància que pot tenir l’ordenador per a l’infant, aquest és una caixa plena d’eines que si l’infant en sap fer un bon ús en podrà treure molt profit. Aquest, permet gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.
L’ordenador, és una eina que ens permet estar en contacte d’una certa manera amb tot el que passa amb el món. És evident que no és el mateix viure una experiència amb primera persona que fer-ho a través del ordenador, però aquest si aproxima molt.
Des de l’escola hem d fer que aquesta eina sigui del tot corrent, però sobretot que en treguin tot el profit que té. Aquets, ens permet que els nostres alumnes aprenguin de forma lúdica i alhora segurament més constructiva. No és el mateix que un nen li donis una fitxa per relaciona alguns conceptes, que en canvi, ho faci mitjançant el JClic.
Una experiència molt propera és la que he tingut amb la meva germana petita que fa sisè de primària, sovint em proposa un canvi de “deures” ja que com ella diu, jo tinc la sort de poder-ho fer a ordenador i en canvi ella ho ha de fer tot a mà. Concretament recordo una activitat en la qual havia d’escriure un conte a ordenador, poques vegades l’he vist tant entusiasmada alhora de fer una feina. A més a més, l’havien d’entregar amb un suport USB i això encara la va motivar més per a fer-ho d’allò més bé.Així doncs, hem de saber extreure totes les possibilitats que aquesta gran caixa d’eines té i aprofitar-les per enriquir als nostres alumnes
L’ordenador, és una eina que ens permet estar en contacte d’una certa manera amb tot el que passa amb el món. És evident que no és el mateix viure una experiència amb primera persona que fer-ho a través del ordenador, però aquest si aproxima molt.
Des de l’escola hem d fer que aquesta eina sigui del tot corrent, però sobretot que en treguin tot el profit que té. Aquets, ens permet que els nostres alumnes aprenguin de forma lúdica i alhora segurament més constructiva. No és el mateix que un nen li donis una fitxa per relaciona alguns conceptes, que en canvi, ho faci mitjançant el JClic.
Una experiència molt propera és la que he tingut amb la meva germana petita que fa sisè de primària, sovint em proposa un canvi de “deures” ja que com ella diu, jo tinc la sort de poder-ho fer a ordenador i en canvi ella ho ha de fer tot a mà. Concretament recordo una activitat en la qual havia d’escriure un conte a ordenador, poques vegades l’he vist tant entusiasmada alhora de fer una feina. A més a més, l’havien d’entregar amb un suport USB i això encara la va motivar més per a fer-ho d’allò més bé.Així doncs, hem de saber extreure totes les possibilitats que aquesta gran caixa d’eines té i aprofitar-les per enriquir als nostres alumnes
dijous, 4 de desembre del 2008
Els anuncis, i el que ens amaguen
Avui ha estat una de les classes més interessants de totes. Varem començar amb la visualització d’un anunci corrent per a tots aparentment. Concretament amb l’anunci de la Coca-Cola. La veritat és que mai m’havia parat a pensar més enllà del que un anunci m’aportava. Simplement l’observava, i segurament inconscientment, alguna informació s’introduïa dins meu. Durant el seguit de la classe i després de visualitzar l’anunci diverses vegades, he pogut veure que els anuncis porten molta més informació amagada de la que realment pensem o creiem.
La primera o dues primeres vegades que vam visualitzat l’anunci no semblava portar cap informació més que la d’anunciar la Coca-cola. Les següents visualitzacions ens han fet veure que cada visionat aportava una nova informació. El més sorprenent era que les aportacions que aquest anunci ens feia, no eren per a tal de consumir més Coca-cola, sinó que entre les aportacions del diàleg dels personatges com aportacions de caràcter visuals molt profundes introduïen un tema social, el masclisme. Fins i tot, les primeres vegades, hem pensat que es tractava d’un anunci un xic feminista, si més no, un anunci on la dona no quedava en segon pla,és tractava d’una dona que buscava feina, i això ja significa un gran abans en la nostre societat. Després hem vist que darrera d’això s’amagava un total masclisme. Un noi, donava a entendre que era el seu pare qui havia escollit a la seva mare, que no era cosa dels dos, l’anunci donava a entendre que la dona sempre cuiava i tot de situacions entre amagades que mostraven aquest debat social tant interessat. Un debat que ha acabat sorgint a classe d’un anunci publicitari que en principi, no te re a veure amb la intenció que tenia l’anunci, la de promocionar el consum de Coca-cola. Des de que l’hem comentat ja no m'agrada tant aquest anunci i m'ha fet pensar; no tot és el que sembla sinó que ens hem de fixar en els anuncis perquè moltes vegades porten missatges que ningú sap veure. Seguidament deixo el link de l’anunci perquè us hi pogueu trencar el cap! Anunci Coca-cola
Blanca Jorba Riba
La primera o dues primeres vegades que vam visualitzat l’anunci no semblava portar cap informació més que la d’anunciar la Coca-cola. Les següents visualitzacions ens han fet veure que cada visionat aportava una nova informació. El més sorprenent era que les aportacions que aquest anunci ens feia, no eren per a tal de consumir més Coca-cola, sinó que entre les aportacions del diàleg dels personatges com aportacions de caràcter visuals molt profundes introduïen un tema social, el masclisme. Fins i tot, les primeres vegades, hem pensat que es tractava d’un anunci un xic feminista, si més no, un anunci on la dona no quedava en segon pla,és tractava d’una dona que buscava feina, i això ja significa un gran abans en la nostre societat. Després hem vist que darrera d’això s’amagava un total masclisme. Un noi, donava a entendre que era el seu pare qui havia escollit a la seva mare, que no era cosa dels dos, l’anunci donava a entendre que la dona sempre cuiava i tot de situacions entre amagades que mostraven aquest debat social tant interessat. Un debat que ha acabat sorgint a classe d’un anunci publicitari que en principi, no te re a veure amb la intenció que tenia l’anunci, la de promocionar el consum de Coca-cola. Des de que l’hem comentat ja no m'agrada tant aquest anunci i m'ha fet pensar; no tot és el que sembla sinó que ens hem de fixar en els anuncis perquè moltes vegades porten missatges que ningú sap veure. Seguidament deixo el link de l’anunci perquè us hi pogueu trencar el cap! Anunci Coca-cola
Blanca Jorba Riba
dimarts, 18 de novembre del 2008
CmapTools
Moltes vegades alhora de fer un treball dins alguna assignatura determinada em utilitzat simplement el Word. Alhora de crear mapes conceptuals ens trobàvem mancats de recursos. Avui, hem descobert un nou software que ens serà de gran utilitat d’ara endavant. No és l’únic que ens permet això, el FreeMind, MindManager i també l'aplicació Draw del paquet Open Office. El CMapsTools és un programa creat per l’insitute for Human and Machine Cognition (IHMC), de la Universitat de West Florida.
Aquest programa ens permet crear mapes conceptuals amb gran facilitat. Un cop creats els mapes conceptuals, aquests poden quedar a disposició de tots els usuaris. A classe se’ns ha proposat crear un mapa conceptual d’Internet i publicar-lo a l’espai de web personal.
Seguidament doncs podreu observar els diferents components d’Internet que he creat:
Mapa conceptual d’Internet, on alguns conceptes els podreu ampliar amb links incorporats cap a altres pàgines
Blanca Jorba Riba
Aquest programa ens permet crear mapes conceptuals amb gran facilitat. Un cop creats els mapes conceptuals, aquests poden quedar a disposició de tots els usuaris. A classe se’ns ha proposat crear un mapa conceptual d’Internet i publicar-lo a l’espai de web personal.
Seguidament doncs podreu observar els diferents components d’Internet que he creat:
Mapa conceptual d’Internet, on alguns conceptes els podreu ampliar amb links incorporats cap a altres pàgines
Blanca Jorba Riba
dilluns, 17 de novembre del 2008
Jclic Musical
Des de l’assignatura de noves tecnologies se’ns ha proposat desenvolupar una activitat amb el JClic. Aquest programa és molt utilitzat en les escoles diàriament per a realitzar activitats interactives i per a consolidar els seus coneixements. Concretament a la meva escola de practiques, cada dilluns a l’hora d’informàtica, els alumnes utilitzen el JClic en diferents matèries per a preparar-se per els exàmens. Aquests alumnes són de 5é de Primària.
He decidit fer una activitat de l’àmbit musical ja que sembla que aquesta assignatura quedi cada dia més en un segon pla i no li donem la importància que té. Així doncs podrem veure com amb les noves tecnologies podem “fer música”.
És una proposta per alumnes de 2n de primària per a iniciar-los en la música. Per ha fer-ho he utilitzat el JClic Author que ens permet crear les activitats. Aquest programa Disposa d'una interfície intuïtiva i fàcil d'utilitzar que proporciona tots els recursos necessaris per la creació de les activitats. Activitats d'Associació complexa, activitats d'Associació simple, jocs de memòria, activitats d'exploració, activitats d'identificació, pantalles d'informació, puzzles dobles, puzzles d'intercanvi, puzzles de forat, activitats de completar text, mots encreuats, sopes de lletres, etc.
Després de utilitzar aquest programa, i de la gran satisfacció obtinguda al veure que ara puc crear una activitat adequada a les necessitats de l’aula.
Seguidament trobareu el JClic per a poder accedir aquesta activitat:
Dins a :
http://www.aldeaglobal.net/blanca
concretament a http://www.aldeaglobal.net/blanca/instruments2.htm
He decidit fer una activitat de l’àmbit musical ja que sembla que aquesta assignatura quedi cada dia més en un segon pla i no li donem la importància que té. Així doncs podrem veure com amb les noves tecnologies podem “fer música”.
És una proposta per alumnes de 2n de primària per a iniciar-los en la música. Per ha fer-ho he utilitzat el JClic Author que ens permet crear les activitats. Aquest programa Disposa d'una interfície intuïtiva i fàcil d'utilitzar que proporciona tots els recursos necessaris per la creació de les activitats. Activitats d'Associació complexa, activitats d'Associació simple, jocs de memòria, activitats d'exploració, activitats d'identificació, pantalles d'informació, puzzles dobles, puzzles d'intercanvi, puzzles de forat, activitats de completar text, mots encreuats, sopes de lletres, etc.
Després de utilitzar aquest programa, i de la gran satisfacció obtinguda al veure que ara puc crear una activitat adequada a les necessitats de l’aula.
Seguidament trobareu el JClic per a poder accedir aquesta activitat:
Dins a :
http://www.aldeaglobal.net/blanca
concretament a http://www.aldeaglobal.net/blanca/instruments2.htm
dissabte, 15 de novembre del 2008
Ampliació del LLENGAUTGE AUDIOVISUAL
El llenguatge audiovisual és aquell que età format per imatges i per so. Moltes vegades, el menyspreem i no li donem la importància que es mereix. Si ens hi parem a pensar, ens durant el dia, aquest llenguatge l’usem tant o més que el verbal.
Un dels motius per a que sovint no li donem importància, segurament és per la gran quantitat d’hores que ens passem rodejats d’ell. Acostumem a dominar aquest llenguatge. Sovint els nens petits, miren la televisió i ho entenen tot correctament avanç de usar bé el llenguatge verbal.
Així doncs, no tenim cap dubte de que aquest llenguatge és el que més ens envolta i el que més acostumats estem a percebre, però a diferencia del llenguatge verbal que sovint estem més acostumats a parlar que no pas a escoltar, el llenguatge audiovisual no és així.
No tenim cap problema alhora d’entendre’ns amb ell però alhora de fer-lo servir per a expressar-nos ens és més complicat. No cal anar gaire més lluny. A la universitat, moltes vegades ens posen vídeos per a fer palesa d’algunes assumptes però en canvi el dia que a classe de noves tecnologies vam realitzar un vídeo ens vam trobar amb unes dificultats que alhora d’observar-lo no tenim.
Com a futurs Mestres, hem de preparar a les noves generacions de tal manera que entenguin el llenguatge audiovisual un llenguatge per expressar-se, no només per a copsar informació.
Un dels usos del vídeo com varem exposar al treball de l’EDU3.cat; el vídeo pot ser usat com a transmissor d’informació, deixant que els alumnes el manipulin i s’expressin.
Així doncs, em de deixar de banda el que estem acostumats a entendre com a llenguatge audiovisual fins ara, i fer entendre que aquest llenguatge no només consisteix en mirar vídeos, sinó que aquest llenguatge tan útil ens permet transmetre informació de forma molt clara i concisa.
Personalment crec que des de la classe de noves tecnologies se’ns ha conscienciat molt perquè sigui així i com a futura mestre no tinc cap dubte que intentaré que aquest llenguatge sigui del tot conegut per els infants.
Un dels motius per a que sovint no li donem importància, segurament és per la gran quantitat d’hores que ens passem rodejats d’ell. Acostumem a dominar aquest llenguatge. Sovint els nens petits, miren la televisió i ho entenen tot correctament avanç de usar bé el llenguatge verbal.
Així doncs, no tenim cap dubte de que aquest llenguatge és el que més ens envolta i el que més acostumats estem a percebre, però a diferencia del llenguatge verbal que sovint estem més acostumats a parlar que no pas a escoltar, el llenguatge audiovisual no és així.
No tenim cap problema alhora d’entendre’ns amb ell però alhora de fer-lo servir per a expressar-nos ens és més complicat. No cal anar gaire més lluny. A la universitat, moltes vegades ens posen vídeos per a fer palesa d’algunes assumptes però en canvi el dia que a classe de noves tecnologies vam realitzar un vídeo ens vam trobar amb unes dificultats que alhora d’observar-lo no tenim.
Com a futurs Mestres, hem de preparar a les noves generacions de tal manera que entenguin el llenguatge audiovisual un llenguatge per expressar-se, no només per a copsar informació.
Un dels usos del vídeo com varem exposar al treball de l’EDU3.cat; el vídeo pot ser usat com a transmissor d’informació, deixant que els alumnes el manipulin i s’expressin.
Així doncs, em de deixar de banda el que estem acostumats a entendre com a llenguatge audiovisual fins ara, i fer entendre que aquest llenguatge no només consisteix en mirar vídeos, sinó que aquest llenguatge tan útil ens permet transmetre informació de forma molt clara i concisa.
Personalment crec que des de la classe de noves tecnologies se’ns ha conscienciat molt perquè sigui així i com a futura mestre no tinc cap dubte que intentaré que aquest llenguatge sigui del tot conegut per els infants.
dimecres, 12 de novembre del 2008
Les noves tecnologies a l'escola. Conferència Anna Pèrez
La professora Anna Pérez del CEIP Drassanes, avui, ha vingut a la facultat per a tal de mostrar-nos i fer-nos constància de la importància de les TIC a l’escola.
L’Anna Pérez ens ha mostrat les característiques educatives que tenen els blogs i les possibilitats que aquests tenen. Hem pogut visitar el seu blog, les extensions que aquest té, ens ha explicat la evolució que han afectats als espais web passant del Web1.0 on els autors feien pagines per a consultes i darrerament web2.0 on es poden aportar suggeriments i no tan sols fer consultes.
Dins el Web2.0 ens ha ensenyat la possibilitat de fer servir el Goggle Maps, el Picassa, el Youtube i d’altres. Ens ha fet palesa de l’ importància que aquestes eines tenen dins una escola, per a la intercomunicació entre mestres, pares, professors, etc.
Personalment crec que no estem acostumats aquestes noves tecnologies. Jo a l’escola no recordo fer-ho i avui en dia a l’escola on vaig a pràctiques tampoc.
Ha estat molt interessant assistir aquesta xerrada ja que com a futurs mestres ens pot ajudar molt a impulsar a les escoles a aplicar les noves tecnologies. Aquest tipus de treball que L’Anna proposa són resultat d’un gran equip, i que representa la tasca real de tot l’equip de mestres professors i alumnes.
Aquesta conferència m’ha fet adonar-me que tot està a les nostres mans i que apostar per les noves tecnologies a l’aula, és un gran projecte de futur i d’algunes escoles ja ho és de present.
Blanca Jorba Riba
L’Anna Pérez ens ha mostrat les característiques educatives que tenen els blogs i les possibilitats que aquests tenen. Hem pogut visitar el seu blog, les extensions que aquest té, ens ha explicat la evolució que han afectats als espais web passant del Web1.0 on els autors feien pagines per a consultes i darrerament web2.0 on es poden aportar suggeriments i no tan sols fer consultes.
Dins el Web2.0 ens ha ensenyat la possibilitat de fer servir el Goggle Maps, el Picassa, el Youtube i d’altres. Ens ha fet palesa de l’ importància que aquestes eines tenen dins una escola, per a la intercomunicació entre mestres, pares, professors, etc.
Personalment crec que no estem acostumats aquestes noves tecnologies. Jo a l’escola no recordo fer-ho i avui en dia a l’escola on vaig a pràctiques tampoc.
Ha estat molt interessant assistir aquesta xerrada ja que com a futurs mestres ens pot ajudar molt a impulsar a les escoles a aplicar les noves tecnologies. Aquest tipus de treball que L’Anna proposa són resultat d’un gran equip, i que representa la tasca real de tot l’equip de mestres professors i alumnes.
Aquesta conferència m’ha fet adonar-me que tot està a les nostres mans i que apostar per les noves tecnologies a l’aula, és un gran projecte de futur i d’algunes escoles ja ho és de present.
Blanca Jorba Riba
dimarts, 7 d’octubre del 2008
Jugem! Blanc o Negre??
La fotografia escollida, és una imatge de la meva germana!Aquesta fotografia originalment prové d'una càmera digital de 5 megapíxels.
Les seves dimensions originals eren de 3264 x 2448 i ocupava 3MB.
Per començar a jugar amb ella, per començar, la he enquadrat. Seguidament he provat diversos filtres i diferents temes fins ara desconeguts he acabat fent:
- Desenfocar la imatge
- Aplicar un "humbral" de blanc i negre
- Aplicar una capa de text "blanc" i una altre "negre", havent realitzat els canvis adients en el format de les lletres
- Moure aquesta capa de text
- Escalar la imatge a les dimensions de 390 x 390 ( ja que per a penjar-la al bloc no són necessàries unes dimensions majors)
-Reduir qualitat per així reduir la mida, quedant-se amb 12'2Kb
Això ha estat el que e fet amb aquest programa, un programa molt útil de tractament d'imatge (Gimp), que permet modificar les fotografies utilitzant efectes artístics o fotogràfics o d'altres.
dimarts, 30 de setembre del 2008
0100101110101010 blau vermell i groc
Entres a una classe de noves tecnologies, fins aquell moment tens clar que els nombres són 10, el 0,1,2,3,4,5,6,7,8 i 9 i d’aquí en derives a diferents combinacions, tants que pots arribar a l’infinit. De cop et diuen que les “màquines”, és a dir els ordinadors, són capaços de realitzar tantes operacions i coses extraordinàries, tant sols contemplen dos nombres, el 0 i l’1.
0 000
1 001
2 010
3 011
4 011
5 100
6 101
7 110
8 111
El sistema binari serveix per a tot allò que podem convertir amb nombres; per tant tot allò que puguem convertir amb nombres, ho podrem plasmar a l’ordinador, és a dir, ho podrem digitalitzar. Aquesta tasca la realitzarà un processador, que és capaç d’identificar uns (1) i zeros (0) a velocitats molt ràpides.
D’altre banda un altre tema que vam comentar a classe va ser la relació que tenia tot el món de les noves tecnologies amb la visualització dels colors. El color és la sensació causada per la llum quan aquest
a interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència. Els colors primaris llum són el vermell, el verd i el blau. Aquests colors s'utilitzen sobretot en aparells que combinen la llum emesa per diferents focus lluminosos per crear la sensació de colors diversos i es mesclen de forma additiva. Els colors per a poder veure’s de forma digital es transformen en píxels. Una pantalla d’ordinador acostuma a tenir 1024 x 768 píxels.
El So també és pot digitalitzar i per a fer-ho és divideix en trossets molt petits de temps
La conclusió a la que arribem doncs és que un document a ordinador és un document que conté informació de la realitat de diversos tipus i d’això se’n diu MULTIMÈDIA.
0 000
1 001
2 010
3 011
4 011
5 100
6 101
7 110
8 111
El sistema binari serveix per a tot allò que podem convertir amb nombres; per tant tot allò que puguem convertir amb nombres, ho podrem plasmar a l’ordinador, és a dir, ho podrem digitalitzar. Aquesta tasca la realitzarà un processador, que és capaç d’identificar uns (1) i zeros (0) a velocitats molt ràpides.
D’altre banda un altre tema que vam comentar a classe va ser la relació que tenia tot el món de les noves tecnologies amb la visualització dels colors. El color és la sensació causada per la llum quan aquest
a interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència. Els colors primaris llum són el vermell, el verd i el blau. Aquests colors s'utilitzen sobretot en aparells que combinen la llum emesa per diferents focus lluminosos per crear la sensació de colors diversos i es mesclen de forma additiva. Els colors per a poder veure’s de forma digital es transformen en píxels. Una pantalla d’ordinador acostuma a tenir 1024 x 768 píxels.El So també és pot digitalitzar i per a fer-ho és divideix en trossets molt petits de temps
La conclusió a la que arribem doncs és que un document a ordinador és un document que conté informació de la realitat de diversos tipus i d’això se’n diu MULTIMÈDIA.
Blanca Jorba i Riba
Digitalitzant
Les noves tecnologies, o no tant noves!!!
Si parlem amb un nen ben menut, en preguntar-li sobre les noves tecnologies, no us resulti estrany si ja no inclou la passada “ Play Station”,( la dos veritat!!!?), dins aquest grup. Per a ell les noves tecnologies seran la nova “Play”, el nou joc, aquell telèfon mòbil que el seu pare ha portat a casa amb el qual ara ja serà totalment prescindible aquell portàtil “tant vell” que encara disposava de disquetera, aquell mp4 substituint aquell mp3 tant vell que fa dos anys que ja és al mercat, etc.
En canvi, al preguntar a una persona gran sobre aquestes noves tecnologies, la seva resposta serà totalment diferent, per alguns obsoleta. Per aquesta persona, les noves tecnologies es van acabar amb la invenció de la televisió en color i la ràdio als cotxes.
Podria semblar que la nostra generació ja es troba submergida dins la societat digitalitzada però realment no és així. Així com és molt difícil trobar un nen que desconegui el món de les noves tecnologies i un avi que domini l’ordinador; en la nostra generació tan pots trobar-te una persona que estigui totalment familiaritzada amb aquest aspecte com una altre, com és en el meu cas, que en desconegui gran part.
Una nova tecnologia, com molt bé indica el seu nom, requereix una actualització constant, gairebé diària en la societat actual. A part, necessita dedicació i constància. Ens hem trobat en un moment on els nens creixen amb uns coneixements ja imposats els quals per a nosaltres ens són totalment desconeguts i complexos a l’hora d’aprendre.
Personalment, tot i estar interessada en les noves tecnologies ja que, per exemple, utilitzo el telèfon mòbil i l’ordinador diàriament, crec que sóc una d’aquelles persones a qui aquest món li resulta encara un pèl massa innovador.
Si parlem amb un nen ben menut, en preguntar-li sobre les noves tecnologies, no us resulti estrany si ja no inclou la passada “ Play Station”,( la dos veritat!!!?), dins aquest grup. Per a ell les noves tecnologies seran la nova “Play”, el nou joc, aquell telèfon mòbil que el seu pare ha portat a casa amb el qual ara ja serà totalment prescindible aquell portàtil “tant vell” que encara disposava de disquetera, aquell mp4 substituint aquell mp3 tant vell que fa dos anys que ja és al mercat, etc.
En canvi, al preguntar a una persona gran sobre aquestes noves tecnologies, la seva resposta serà totalment diferent, per alguns obsoleta. Per aquesta persona, les noves tecnologies es van acabar amb la invenció de la televisió en color i la ràdio als cotxes.
Podria semblar que la nostra generació ja es troba submergida dins la societat digitalitzada però realment no és així. Així com és molt difícil trobar un nen que desconegui el món de les noves tecnologies i un avi que domini l’ordinador; en la nostra generació tan pots trobar-te una persona que estigui totalment familiaritzada amb aquest aspecte com una altre, com és en el meu cas, que en desconegui gran part.
Una nova tecnologia, com molt bé indica el seu nom, requereix una actualització constant, gairebé diària en la societat actual. A part, necessita dedicació i constància. Ens hem trobat en un moment on els nens creixen amb uns coneixements ja imposats els quals per a nosaltres ens són totalment desconeguts i complexos a l’hora d’aprendre.
Personalment, tot i estar interessada en les noves tecnologies ja que, per exemple, utilitzo el telèfon mòbil i l’ordinador diàriament, crec que sóc una d’aquelles persones a qui aquest món li resulta encara un pèl massa innovador.
Blanca Jorba i Riba
JO I LES NOVES TECNOLOGIES
Era molt petita quan vaig tenir el meu primer contacte amb les noves tecnologies. Des de sempre, el meu pare havia estat lligat a elles. Sempre veia que el pare marxava a treballar a l’empresa i feia servir el telèfon mòbil per trucar als seus clients, feia servir l’ordinador per connectar-se a Internet i fer la feina més urgent des de casa i a mi, evidentment, em va picar la curiositat.
Volia saber què era tot aquell món en el que es movia el meu pare i sempre que el veia amb l’ordinador m’hi acostava simplement per veure i gaudir amb com ell es movia per aquells menús i aquelles pantalles per a mi totalment noves.
Finalment, quan ja era una mica més gran i després de demanar-ho de mil maneres, els meus pares van regalar-me un telèfon mòbil. Volia tenir-ne un per poder ensenyar-lo a les meves amigues, poder jugar, poder trucar a la mare o al pare quan fos fora de casa. Aquell telèfon em permetia fer un munt de coses fins aleshores inimaginables.
Després del mòbil el van seguir el ja obsolet walkman, l’mp3, l’Ipod, l’ordinador portàtil, etc.
Actualment, podria dir que sóc una mica dependent de les noves tecnologies, sé que podria viure sense elles, només faltaria, però m’és difícil d’imaginar una setmana sense telèfon mòbil que em sona constantment, l’Ipod que m’ajuda a suportar els llargs viatges amb autobús o tren, l’ordinador portàtil tant necessari per la vida universitària, etc.
Aquesta dependència probablement és culpa també de la societat d’avui en dia que en pocs anys s’ha transformat arribant a ser, tota ella, dependent també de les noves tecnologies.
Volia saber què era tot aquell món en el que es movia el meu pare i sempre que el veia amb l’ordinador m’hi acostava simplement per veure i gaudir amb com ell es movia per aquells menús i aquelles pantalles per a mi totalment noves.
Finalment, quan ja era una mica més gran i després de demanar-ho de mil maneres, els meus pares van regalar-me un telèfon mòbil. Volia tenir-ne un per poder ensenyar-lo a les meves amigues, poder jugar, poder trucar a la mare o al pare quan fos fora de casa. Aquell telèfon em permetia fer un munt de coses fins aleshores inimaginables.
Després del mòbil el van seguir el ja obsolet walkman, l’mp3, l’Ipod, l’ordinador portàtil, etc.
Actualment, podria dir que sóc una mica dependent de les noves tecnologies, sé que podria viure sense elles, només faltaria, però m’és difícil d’imaginar una setmana sense telèfon mòbil que em sona constantment, l’Ipod que m’ajuda a suportar els llargs viatges amb autobús o tren, l’ordinador portàtil tant necessari per la vida universitària, etc.
Aquesta dependència probablement és culpa també de la societat d’avui en dia que en pocs anys s’ha transformat arribant a ser, tota ella, dependent també de les noves tecnologies.
Qui?Com?On? (petita) Presentació
Hola gent!!!
Sóc la Blanca Jorba i Riba! Una noia de 18 anys que com molts dels que casualment ( o no de forma tan casual) heu anat a parar aquí, sóc estudiant de Magisteri a la Facultat Blanquerna de URL.
Tinc 18 anys ( 9 de desembre del 1989),Sóc la nena gran de casa, tinc dues germanes més petites i re, m’encanta esquiar , ballar, sortir, anar al cinema… i sóc d’ Òdena.
- D’ Òdena?? Què???
-Siiiii!!!
Òdena, el meu poble, és un petit municipi de la comarca de l’Anoia, molt pròxim a la ciutat d’Igualada. Un poble encantador amb gent encantadora clar!!!!
Actualment visc a Barcelona, compartint pis i mica en mica començo habituar-me aquest nou espai i aquesta nova vida!
Aquest bloc, serà l’eina de treball bàsica de l’assignatura de Noves Tecnologies i a partir d’avui començaré ja doncs , ha comentar coses en relació amb aquests temes i les seves clases!
Molta sort a tots aquest curs, que la necessitarem!
Sóc la Blanca Jorba i Riba! Una noia de 18 anys que com molts dels que casualment ( o no de forma tan casual) heu anat a parar aquí, sóc estudiant de Magisteri a la Facultat Blanquerna de URL.
Tinc 18 anys ( 9 de desembre del 1989),Sóc la nena gran de casa, tinc dues germanes més petites i re, m’encanta esquiar , ballar, sortir, anar al cinema… i sóc d’ Òdena.
- D’ Òdena?? Què???
-Siiiii!!!
Òdena, el meu poble, és un petit municipi de la comarca de l’Anoia, molt pròxim a la ciutat d’Igualada. Un poble encantador amb gent encantadora clar!!!!
Actualment visc a Barcelona, compartint pis i mica en mica començo habituar-me aquest nou espai i aquesta nova vida!
Aquest bloc, serà l’eina de treball bàsica de l’assignatura de Noves Tecnologies i a partir d’avui començaré ja doncs , ha comentar coses en relació amb aquests temes i les seves clases!
Molta sort a tots aquest curs, que la necessitarem!
-Us deixo una fotografía on estic dedicant la senyera que oneja a la Torre de l’Amo el dia 11 de Setembre
Sigeu feliços!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)